Cicle, carrera, continuar estudiant, feines cutres de caps de setmana per pagar-me les coses, no poder marxar de casa els pares o viure en pisos compartits… parelles, relacions obertes, poliamor, sexe, addiccions…,
Hi ha coses que em passen per dins que sembla que no les soluciona el temps, ni el canvi de lloc de viure… Hi ha moments que tot es desmunta.
Quin futur tinc? És això fer-se gran? De vegades no veig clar res.
El camí de fer-se Persona Adulta té tantes possibilitats, que de vegades es fa difícil saber per on anar sense tenir aquell fantasma a sobre de la Por a cagar-la. No sempre acabem de trobar amb qui compartir aquests neguits més íntims, la persona que ens escolti sense interrompre’ns, sense jutjar-nos, sense haver-hi de dir la seva.
Fer-se Adult implica trobar-se a un@ mateix@. Però per trobar-se potser primer és necessari perdre’s. L’experiència de dessintonitzar-se de la família, de la colla d’amics i amigues, de les coses de sempre no sempre es fa agradable, però de vegades és imprescindible per poder descobrir QUI SOC i cap a on vull anar. Per trobar nous camins, hem de sortir del que fem sempre. Allunyar-se no vol dir deixar d’estimar, vol dir anar més enllà de les pròpies fronteres, agafar perspectiva, visitar nous mons per crear el propi.
