Vivim en una societat on el pensament, la raó, la lògica estan tenen un pes important a l’hora de valorar opcions, d’entendre situacions i de prendre decisions. Per això la tendència de moltes persones davant d’un problema o una dificultat és posar el cervell a treballar per buscar solucions, a analitzar el que ha passat, el que m’ha dit…

Sembla que a més pensar, més solucions trobarem per resoldre la qüestió i més ràpid recuperarem la calma perduda. Així d’entrada pot ser molt lògica aquesta estratègia.
Parece que además pensar, más soluciones encontraremos para resolver la cuestión y más rápido recuperaremos la calma perdida. Así de entrada puede ser muy lógica esta estrategia.

Com és, però que tantes vegades pensar molt sobre una qüestió, lluny de portar-nos a un estat de calma, ens va portant a una situació de més angoixa i atrapament? Aquell pensament va donant voltes dins nostre i cada volta genera més neguit, absorbint el focus de la nostra atenció fins al punt d’arribar-nos a absentar de la resta de persones i mons que ens envolten.

Potser seria important remarcar que el COM pensem és clau.

Segons la meva manera d’entendre hi ha dos tipus de pensament

Pensament estratègic: El nostre cervell està dins d’un circuit MENT-COS-EMOCIÓ i forma part de l’engranatge. De manera que el cos detecta una necessitat (p. ex. Tinc gana) i envia la informació al cervell que desenvolupa una estratègia per satisfer la necessitat (p.ex. a la nevera hi ha la verdura que vaig fer ahir) i s’activa per respondre. (p.ex. Cos, aixeca’t i ves-hi)

También puede pasar con la emoción…(p.ej. una criatura llora) nos está enviando una señal de necesidad no satisfecha. El cerebro del adulto busca… se ha hecho pis, tiene sueño, tiene hambre… hasta que encuentra la respuesta y genera una acción que hace que la criatura se calme.

Sabem que està actuant el cervell estratègic perquè una vegada s’ha satisfet la necessitat, el malestar es transforma i el pensament s’esvaeix sense deixar residu.

El pensament estratègic és lleuger i ocupa poc espai.

Pensament bucle: És un pensament que passa tantes vegades pel cervell, que agafa inèrcia i que es desconnecta del circuit abans mencionat. (repassem la situació, la comentem, hi descobrim cada vegada més variables com si estiguéssim investigant un cas.) Cada volta que dona ens genera més neguit i menys perspectiva. El malestar va augmentant segrestant la nostra energia.

En aquest cas, serà molt difícil que aconseguim trobar una solució òptima perquè perdem de vista la necessitat i fins i tot la possible solució. El cervell queda atrapat en l’escena X, en el comentari Z, en l’ “i si hagués fet.. i si hagués dit…”, tota solució és inapropiada, insuficient. Tota ajuda que rebis serà decapitada a l’instant perquè “no serveix,… no m’entens”.

El pensament bucle és dens i invasiu. Ocupa molt d’espai i a més atenció se li ofereix, més terreny ocupa.

Si en algun moment et trobes atrapat/a per aquest tipus de pensament Bucle, el que t’ajudarà a sortir-ne serà precisament deixar d’alimentar el pensament amb més pensaments.

Agafa perspectiva i distància.

Posa atenció al cos: connectar amb la respiració, moviment (córrer, ballar, fer esport)

Busca persones, activitats que t’agradin, que et facin connectar amb altres parts de tu

I si necessites pensar en la qüestió que et preocupa, fes-ho amb un boli i un paper a la mà. Escriu el que necessitis. Escriure et permetrà ordenar-te.