Ser Adolescent no és GENS fàcil… qui t’ho ha d’explicar, tu que ho vius de primera mà!, i qui digui el contrari és que potser no se’n recorda massa de la seva adolescència

Tot canvia a tanta velocitat…l’institut no acostuma a ajudar gaire; els profes semblen més enfadats i més impersonals, cada dia més deures i exàmens i… el canvi de classe provoca canvis d’amics… I els amics de sempre? De cop estan en altres classes i ja no coincidim i sortint tothom té massa feina per quedar…de vegades tanta novetat fa sentir insegur@. Les hormones al màxim que em fan ballar l’estat d’ànim de minut a minut. De cop sento que puc amb tot, com de cop un comentari idiota m’enfonsa en la misèria i voldria desaparèixer a sota el llit, obrir el mòbil i perdre’m dins d’aquest món virtual que sembla més fàcil de manejar perquè almenys no em veuen la cara.

I tinc ganes d’arribar a casa i veure la família, però en passar per la porta ja em surt un comentari borde que fa enfadar a la mare. Se m’ha escapat i ja no puc tirar enrere.. i aguanto aquella cara de pomes agres tot pensant.. ”com he arribat fins aquí”?
Per què tot és tan intens? No podria ser més fàcil? Jo només vull tenir amics que no em critiquin i passar moltes hores amb ells al banc de la plaça i que als pares no els sembli malament tot el que faig.

Qui soc? Què penso? Què està bé i què no?

I el cos, de cop no m’agrada el meu cos, crec que m’hi fixo massa, em creixen uns grans a la cara que em fan fàstic “no te’ls toquis…” està flipant que sortiré així al carrer… a sobre no sé ni quina roba posar-me i em manen la pressa perquè hem de marxar.

El cap… Està totalment desordenat. Penso moltes coses i alhora no sé què penso. Un dia tinc les idees molt clares i l’endemà no sé ni defensar-les. El que sovint tinc clar és que tot és una merda i ningú m’entén.

Pares, de vegades em fiquen molt nerviós@.. de veritat és tan important treure JA els plats de la pica, la roba bruta de sota el llit? Tot són normes, fa temps que costa entendre’ns. Sempre males cares, sempre “has estudiat, posa-t’hi ara, deixa el mòbil..” Amb aquest panorama se’m fa més difícil explicar-los el que em passa.. i em tanco a l’habitació.

El meu futur, tothom em pregunta i jo no sé què vull ser de gran… encara falta molt o no.. Pensar-ho m’atabala… No diuen que el món s’acaba? Doncs perquè cal pensar-hi!

Et Sents indentificat@ amb alguna d’aquestes situacions?

Potser tot aquest desordre no és només cosa teva, potser tingui algu a veure amb aquesta nova etapa Vital

I potser fins i tot, aquest panorama amaga coses increïbles, noves, excitants que també estan allà, esperant el seu torn per entrar a la teva Vida i ser Viscudes

Així que: agafar aire, obrir els ulls i mirar endavant…Hi ha Camí!

Vivim en una societat on el pensament, la raó, la lògica estan tenen un pes important a l’hora de valorar opcions, d’entendre situacions i de prendre decisions. Per això la tendència de moltes persones davant d’un problema o una dificultat és posar el cervell a treballar per buscar solucions, a analitzar el que ha passat, el que m’ha dit…

Sembla que a més pensar, més solucions trobarem per resoldre la qüestió i més ràpid recuperarem la calma perduda. Així d’entrada pot ser molt lògica aquesta estratègia.
Parece que además pensar, más soluciones encontraremos para resolver la cuestión y más rápido recuperaremos la calma perdida. Así de entrada puede ser muy lógica esta estrategia.

Com és, però que tantes vegades pensar molt sobre una qüestió, lluny de portar-nos a un estat de calma, ens va portant a una situació de més angoixa i atrapament? Aquell pensament va donant voltes dins nostre i cada volta genera més neguit, absorbint el focus de la nostra atenció fins al punt d’arribar-nos a absentar de la resta de persones i mons que ens envolten.

Potser seria important remarcar que el COM pensem és clau.

Segons la meva manera d’entendre hi ha dos tipus de pensament

Pensament estratègic: El nostre cervell està dins d’un circuit MENT-COS-EMOCIÓ i forma part de l’engranatge. De manera que el cos detecta una necessitat (p. ex. Tinc gana) i envia la informació al cervell que desenvolupa una estratègia per satisfer la necessitat (p.ex. a la nevera hi ha la verdura que vaig fer ahir) i s’activa per respondre. (p.ex. Cos, aixeca’t i ves-hi)

También puede pasar con la emoción…(p.ej. una criatura llora) nos está enviando una señal de necesidad no satisfecha. El cerebro del adulto busca… se ha hecho pis, tiene sueño, tiene hambre… hasta que encuentra la respuesta y genera una acción que hace que la criatura se calme.

Sabem que està actuant el cervell estratègic perquè una vegada s’ha satisfet la necessitat, el malestar es transforma i el pensament s’esvaeix sense deixar residu.

El pensament estratègic és lleuger i ocupa poc espai.

Pensament bucle: És un pensament que passa tantes vegades pel cervell, que agafa inèrcia i que es desconnecta del circuit abans mencionat. (repassem la situació, la comentem, hi descobrim cada vegada més variables com si estiguéssim investigant un cas.) Cada volta que dona ens genera més neguit i menys perspectiva. El malestar va augmentant segrestant la nostra energia.

En aquest cas, serà molt difícil que aconseguim trobar una solució òptima perquè perdem de vista la necessitat i fins i tot la possible solució. El cervell queda atrapat en l’escena X, en el comentari Z, en l’ “i si hagués fet.. i si hagués dit…”, tota solució és inapropiada, insuficient. Tota ajuda que rebis serà decapitada a l’instant perquè “no serveix,… no m’entens”.

El pensament bucle és dens i invasiu. Ocupa molt d’espai i a més atenció se li ofereix, més terreny ocupa.

Si en algun moment et trobes atrapat/a per aquest tipus de pensament Bucle, el que t’ajudarà a sortir-ne serà precisament deixar d’alimentar el pensament amb més pensaments.

Agafa perspectiva i distància.

Posa atenció al cos: connectar amb la respiració, moviment (córrer, ballar, fer esport)

Busca persones, activitats que t’agradin, que et facin connectar amb altres parts de tu

I si necessites pensar en la qüestió que et preocupa, fes-ho amb un boli i un paper a la mà. Escriu el que necessitis. Escriure et permetrà ordenar-te.

Avís previ: Cap d’aquests articles i reflexions se sustenten en una base científica. Després d’estar cinc anys de carrera sentint a dir que la psicologia era una ciència, vaig començar a progressar acompanyant persones quan vaig aplicar el concepte d’Experiència Vital Única i circumstancial.

Cada individu està format de característiques, circumstàncies pròpies i factors múltiples canviants i es relaciona amb altres individus del mateix índole.

Comptant que gran part d’aquesta matriu d’informació està subjecte a les relacions, veig molt complex poder categoritzar les persones o buscar fòrmules genèriques per solucionar malestars individuals o col·lectius. Si fos així, els llibres d’autoajuda i els tiktokers haurien buidat les consultes de psicoteràpia. Potser hi podem trobar alguna recepta aplicable en algun moment donat, però no son una solució sòlida.

Som éssers únics i irrepetibles, i aquesta és la gran bellesa de ser humans.

És per això que més enllà de les estadístiques, tinc ganes de crear un espai d’expressió d’aquesta experiència Vital única que en algun moment ha deixat una empremta que mereix ser compartida.

Les persones som més inesperades i sorprenents del que ens arribem a creure.
La Vida, està viva i com l’aigua sempre troba camins per on obrir-se pas.